Més enllà de la realitat

Entenem per realitat virtual com una forma d'expressió que mitjançant una tecnologia específica, ens permet interactuar amb un mon virtual. Quan entra en una experiència de realitat virtual, pot fer accions tal qual com a la vida real, però en un mon que realment no existeix. Hi poden haver fins hi tot experiències de sexe virtual, sentir el mateix plaer, però no haver estat amb cap persona real. La realitat virtual, per l'artista, és una forma d'explorar nous mons més enllà de la realitat. Això mateix és el que es vol aconseguir amb el 3D. Les animacions en tres dimensions, que es porten a terme sobretot amb els videjocs, son una forma també de crear nous mons virtuals.

Realitat virtual i 3D tenen una mateixa finalitat, portar a l'espectador o usuari a un mon virtual. La diferència però, està en què la primera ho preten fer a partir d'una inmersió màxima de l'usuari, i fer-lo creure que està en un mon real. Al 3D en canvi, tot i que en un principi també busca una semblança al màxim amb la realitat, crec que hauria de tendir a explorar noves possibilitats, i crear nous mons, completament diferents a la realitat. Especialment interessant és l'experiència amb 3D que suposa la nova consola de Nintendo, la Wii, ja que es desmarca completament de la resta de consoles amb un nou concepte, que no pretén simular la realitat, sinó portar al jugador a un alter mon virtual. Tot i que es permet configurar el jugador mitjançant un avatar, que es pot semblar més o menys a tu, aquest no vol en cap cas simular una persona real, ja que ni tan sols les proporcions son les d'un ésser humà.

net.art

Amb l'aparició d'internet, van sorgir una serie d'artistes que creaven obres fetes exclusivament amb i/o per a internet. Son obres que generalment no et pots descarregar, ni tan sols pots obtenirne una copia. És una forma d'exploració del limits del mitjà.

Aquestes obres segurament no arriben tampoc a un gran públic, sinó que generalment es queden com a experiments a la xarxa. De totes maneres, també s'haurien de tenir en compte algunes experiències que han utilitzat internet per a la creació d'obres d'art i que han arribat a un gran públic. Mostra d'això son algunes representacions de la Fura dels Baus, que mitjançant l'enviament d'alguens accions dels usuaris, directament des de la xarxa, creen formes artístiques que es mostren en directe en una gran pantalla que hi ha a l'escenari.

Caldrà veure doncs l'evolució d'aquesta forma artística, i la utilitat que se li dona. I per què no esperar l'aparició el mòbil.art?

Post-Cinema

Quan ja fa més de cinquanta anys de l'aparició del cinema, alguns artístes veuen aquest art com quelcom antinqüat, i creen una nova forma d'expressió cinematogràfica que utilitza la tècnica televisiva. Consisteix en gravar les escenes de forma directa, sense modificacions de l'escenari, ni de l'acció, i sense talls si hom s'equivoca. Es tracta de captar l'escència de la realitat. Això és el que es coneix coma post-cinema. Una nova tendència que trenca amb els esquemes del cinema clàssic.

És una idea des del punt de vista artístic, és a dir, com a forma d'expressió de l'autor, però dubto molt que pugui passar més enllà d'això. El post-cinema segurament es quedarà en quelcom superful, que no arribarà més enllà d'alguens sales d'exposicions. Això si no hi ha algú qeu troba una manera més amena d'utilitzar aquesta tècnica. Crec que el que s'hauria de fer és trobar un punt mig, i saber captar l'escència de la realitat, però respectant el vagatge de la tècnica cinematogràfica. Si més no això s'hauria de fer de forma progressiva, per facilitar a l'espectador la comprensió d'una nova forma d'expressió.

Videjockeys

Relacionar música i imatges, és un fenòmen que generalment es relaciona amb els videoclips, i poques vegades es pensa amb els video-jockeys. Els punxadors de video, son uns artístes que es dediquen a possar imatges al ritme de la música, sense que això impliqui tenir res a veure amb l'autoria del que s'escolta (tot i que també es pot donar el cas).

Els videojockeys es poden considerar artistes, i generalment cada una de les seves sessions és diferent, ja que s'adeqüa, com els discjockeys, al lloc, l'ambient, i la gent a qui va dirigida aquella sessió. La manera de treballar d'aquests artistes però, està en continua evolució, i avui dia està molt lligada a softwares dedicats exclusivament a aquest col·lectiu.



La tècnica principal dels videojockeys està basada en tallar i enganxar. Tal i com es fa en molts camps relacionats amb l'art i amb les noves tecnologies. En aquesta tècnica les imatges utilizades solen ser d'altres autors, i el videojockey es dedica a entrepossar-les a la seva manera.

Trobo molt interessant la labor d'aquests artístes, feina que per altra banda moltes vegades passa desapercebuda. Però val a dir també que en part està infravalorada per culpa d'alguns locals musicals, que projecten imatges a les seves sales, moltes vegades sense cap relació, ni tan sols amb el ritme de la música. És molt trist trobar-te en un local musical, ja sigui de música directe, o de punxa-discos, on a les pantalles tan sols s'hi mostra la senyal de la MTV o un altra cadena musical.

La Guerra de les Galaxies, més enllà del film

És sorprenent com tot el que envolta un film, pot arribar a ser més important que la pròpia pel·lícula. Doncs això és el que passa amb la saga Star Wars. Aquesta saga ha tingut una campanya de marketing tan important, que l'ha convertit en algo més que un simple film.



Molt merchandising, videojocs (sobretot en els episodis més recents), disfreses... tot plegat ha fet que haguin sortit nombroses comunitats de fans, que han creat un mon paral·lel a la pel·lícula. Son comunitats de freakes que ho donarien tot per la pel·lícula. Aquestes comunitats de fans suposen per una part una gran font d'ingresos per als productors de la pel·lícula, ja que aquests no es perdran cap de les noves estrenes, i a més consumiran tot el merchandising que puguin.



Però per altra banda, aquestes comunitats també suposen una nova forma d'expressió artística, ja que com vaig comentar en algun post anterior, l'art no és més que una forma d'expressar la realitat social, i aquestes comunitats, d'una forma artística, expressen que els mitjans es menjen el mon.