Nokia & Infilitrados

Aquesta setmana, coincidint amb la E-week i l'estrena de la pel·lícual Infiltrados de Martin Scorsese, s'ha fet l'exposició que relacionava aquesta pel·lícula amb la conferència de Juha Kaario, representant de Nokia.



La conferència de Juha Kaario va resultar ser un tant comercial, i no és d'estranyar si tenim en compte que venia com a representant d'una empresa. Malgrat això però, la conferència va tenir alguns punts interessants, i Kaario va parlar, per exemple, del component sociabilitzador del telèfon móbil.

Aquest component sociabilitzador del telèfon mòbil és un dels trets que Scorsese tracta a la pel·lícula Infiltrados, on els protagonistes utilitzen el telèfon mòbil per amagar la seva identitat. Darrera el móbil tots, bons i dolents, son iguals, i és aqui on es pot relacionar amb el component sociabilitzador que parlava Juha Kaario.


Segurament és cert que el mòbil té un component sociabilitzador, com diu Juha Kaario, i com representant d'una empresa que fabrica aparells de telefonia móbil no és estrany que vulgui trobar-hi uns valors positius. Però per altra banda també s'ha de tenir en compte la visió que en dona Scorsese, i que la tecnologia dels mòbil, com totes, s'ha d'agafar amb cautela. Jo personalment, tinc por a vegades a l'hora d'escriure un SMS, ja que és molt difícil de poder expressar el que vols amb tant poc espai.

Tetsuo

La relació entre les màquines i les persones, és el fil conductor d'aquest film japonès. Una visió catastrófica d'un futur on les màquines s'han infiltrar a la vida de les persones, com si d'un virus es tractés. La visió de la pel·lícula és la d'un mon completament diferent, on fins hi tot les relacions sexuals tenen unes altres connotacions, les dones penetren als homes, i el caos produeix excitació.

Una visió interessant, però potser massa pesimista del que pot ser el futur si continua la relació que s'està creant entre els homes i la dependència de les màquines. A mi realment em fa por també aquesta relació que s'està creant entre els homes i les màquines, però soc una mica més pessimista, i crec, o espero, que els humans serem prou inteligents per moderar aquesta relació entre homes i màquines. Igual com sembla, que ens comencem a adonar de la importància del canvi climàtic.

Visita Natalia Rojas

Natalia Rojas ens va delaitar amb una mostra del que es pot arribar a fer amb els nous mitjans. Des de l'empresa de la que forma part, Cuatic, Rojas i el seu equip desenvolupen nous dissenys interactius, que pretenen una màxima actuació de l'usuari i/o espectador amb les seves obres o dissenys.


Les obres que desenvolupa Rojas, es poden dividir en dos tipus diferents. El primer és el purament virtual, és a dir, que tot passa a la pantalla. L'altre, potser el més interessant, proposa una simbiosi entre el mon real i el virtual, i mitjançant objectes o màquines físiques, els usuaris o espectadors interactuen amb un mon virtual.

He trobat realment interessant aquest segon tipus, i és també el més complicat, ja que suposa la utilització de sensors que tranformin les accions de l'usuari en accions virtuals.



En aquest video, es pot veure una mostra d'una de les aplicacions interactives de l'empresa de Natalia Rojas, Cuatic, en la que les accions dels espectadors en un espai físic, continuen en un espai virtual.

Ars Electrónica

Com cada any el centre Ars Electronica de la ciutat alemana de Linz, va acollir el seu festival d'art electronic. Un dels més importants del sector. Que aquest any porta per títol Simplicity, the art of complexity.

En aquest festival s'hi poden veure propostes molt interessants i sorprentents, que mostern una simbiosi entre quotidianitat, art i noves tecnologies. Però alhora també planteja certs dubtes, ja que la societat està avançant molt lligada a la teconologia, i si fins fa pocs anys la gent podia viure feliç sense un telèfon móbil, o podia navegar sense internet, avui dia es fa dificil viure sens aquestes noves teconoligies, i sembla que la cosa va a mes.

En aquest sentit, i si no si posa remei, poden passar dues coses: o bé que les màquines puguin amb nosaltres, i la nostre dependència a elles arribi a un punt inpensable, o bé que tot faci un pet.