Post-Cinema

Quan ja fa més de cinquanta anys de l'aparició del cinema, alguns artístes veuen aquest art com quelcom antinqüat, i creen una nova forma d'expressió cinematogràfica que utilitza la tècnica televisiva. Consisteix en gravar les escenes de forma directa, sense modificacions de l'escenari, ni de l'acció, i sense talls si hom s'equivoca. Es tracta de captar l'escència de la realitat. Això és el que es coneix coma post-cinema. Una nova tendència que trenca amb els esquemes del cinema clàssic.

És una idea des del punt de vista artístic, és a dir, com a forma d'expressió de l'autor, però dubto molt que pugui passar més enllà d'això. El post-cinema segurament es quedarà en quelcom superful, que no arribarà més enllà d'alguens sales d'exposicions. Això si no hi ha algú qeu troba una manera més amena d'utilitzar aquesta tècnica. Crec que el que s'hauria de fer és trobar un punt mig, i saber captar l'escència de la realitat, però respectant el vagatge de la tècnica cinematogràfica. Si més no això s'hauria de fer de forma progressiva, per facilitar a l'espectador la comprensió d'una nova forma d'expressió.